<< És inqüestionable que l'educació s'oposa frontalment a la cultura imposada als adolescents pels mitjans de la comunicació, els venedors de música i de màquines de música. >>
Actualment, la gran majoria de persona recorren a les noves tecnologies per a quasi tot. Això ocorre amb la música, perquè endinsar-nos en el món virtual ha aconseguit que ens endinsem molt més en el món musical.
El "transistor", la ràdio, enregistraments, discos, altaveus, aplicacions, concerts, etc... Han permés ressaltar diversos trets del resultat musical.
Durant cinc segles almenys, les pràctiques musicals cultes se centraven en la partitura. I ara? Ara tot ha canviat. Encara així, la música "d'abans", acabe que utilitzem els joves, continua sent base per a l'aprenentatge a un nou salt en la música, aconseguint d'aquesta manera la quantitat de tipus de música que tenim la sort d'escoltar. Estils com: el Jazz, Flamenc, Pop, Rock, *House, *Country, Disc, Metall, *Reggaeton, Rap... Música que aconsegueix evadir-nos del món. Per això, la total importància d'aquesta com a investigació i com a ensenyament a les escoles.
<< L'escola crea, doncs, un vincle amb el mitjà professional de la investigació musical, però també amb centenars de milers de compositors aficionats amb els quals els alumnes i alumnes es mesclaran prompte i als quals educa també indirectament>>
Alliberar els "Universos Musicals" mitjançant les noves tecnologies ha sigut tot un èxit, perquè per exemple, dotar les aules amb aparells electrònics (ordenadors, altaveus, PDI...) permet esprémer al màxim el que es vol transmetre musicalment a l'alumnat. Les representacions espectrals ajuden l'alumne/a a veure la música amb les lupes apropiades. Formes, corbes, núvols, masses, colors... Convidant constantment a manipular els components de la música, els alumnes/as treballen el material, seleccionen els sons per a afinar les seues tècniques, esculpeix elements per a fer-nos sonar millor, crea timbres sovint inaudits per a les necessitats des de la seua creació. El professor/a segueix i vela per una pedagogia llavors... "polifònica". Significativament, aquestes tècniques, es diuen TICCE (tecnologies de la informació, comunicació i creació per a l'educació).
Necessitem que hi haja música en el món, necessitem la música per a viure en harmonia.
Delalande, F. (2004, 19 abril). La enseñanza de la música en la era de las nuevas tecnologías. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1049862. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1049862
Aprofite aquest entrada del blog per a recomanar-vos una de les meues cançons favorites en el món, que m'acompanya sempre tant en els moments dolents com en els bons: "Si te vas..." - Extremoduro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario